dijous, 28 de gener del 2010
fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismesde cel·lula eucariotes ,pluricle·lulars i de digestió externa. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament distint dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars. Els fongs són organismes heteròtrofs que posseeixen una paret cel·lular quitinoa, i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenades hifes, que formen un miceli; algunes espècies també creixen com a cèl·lules individuals. La reproducció sexual i asexual dels fongs se sol fer mitjançant espores.
En biología, el término fungi (latín, literalmente "hongos") designa un reino que incluye a los organismos celulares sin cloroplastos y por lo tanto heterótrofos que poseen paredes celulares compuestas por quitina y células con especialización funcional. Actualmente se consideran como un grupo heterogéneo, polifilético, formado por organismos pertenecientes por lo menos a tres líneas evolutivas independientes. La especialidad de la medicina y de la botánica que se ocupa de los hongos se llama micología, donde se emplea el sufijo -mycota para las divisiones y -mycetes para las clases.
En biología, el término fungi (latín, literalmente "hongos") designa un reino que incluye a los organismos celulares sin cloroplastos y por lo tanto heterótrofos que poseen paredes celulares compuestas por quitina y células con especialización funcional. Actualmente se consideran como un grupo heterogéneo, polifilético, formado por organismos pertenecientes por lo menos a tres líneas evolutivas independientes. La especialidad de la medicina y de la botánica que se ocupa de los hongos se llama micología, donde se emplea el sufijo -mycota para las divisiones y -mycetes para las clases.
dijous, 21 de gener del 2010
terratremols
planeta consisteix en un nucli, un mantell i una escorça. Quant a l'escorça, la part més exterior de la Terra, es divideix en plaques, anomenades tectòniques que es mouen incessantment. Doncs bé, quan una de les plaques topa amb una altra tenim un terratrèmol. i els volcans s'orijines de la mateja maneres.
dijous, 14 de gener del 2010
parameci
Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.
Estan mancats de flagels, però els cilis són molt abundants i recobreixen tota la superfície. Els correspon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'osmoregulació, procés dirigit per dos vacúols contràctils.Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.
Estan mancats de flagels, però els cilis són molt abundants i recobreixen tota la superfície. Els correspon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'osmoregulació, procés dirigit per dos vacúols contràctils.
Estan mancats de flagels, però els cilis són molt abundants i recobreixen tota la superfície. Els correspon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'osmoregulació, procés dirigit per dos vacúols contràctils.Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.
Estan mancats de flagels, però els cilis són molt abundants i recobreixen tota la superfície. Els correspon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'osmoregulació, procés dirigit per dos vacúols contràctils.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)